Les meues vacances ideals

Antigament les vacances es triaven segons el país que es desitjava visitar: Londres, Roma, Sydney… però tot això s'ha acabat i ara els països han sigut substituïts per dies i anys. En les vacances de hui en dia es trien dates històriques, els viatges en el temps són l'última moda.

L'any passat, per exemple, vaig visitar l'imperi romà. He vist a desenes d'hòmens enfrontant-se a feroços lleons amb només una espasa, i he vist la grandesa d'hòmens tractats com a déus conquistant mig món. I fa dos em vaig remuntar a l'antic Egipte,les majestuoses piràmides, les mòmies i la gran Esfinx de Giza, s'alçaven triomfants ja en aquells dies…

Però hi ha un gran viatge que encara em queda fer, i que formaria part de les meues vacances ideals.

Només m'emportaria retrocedir uns 13 anys. Tot el que ja he vist ha sigut arreplegat en els llibres d'història i recordat durant molt de temps per tot el món i com prova d'això han quedat els monuments que van ser testimonis d'aquells temps. Però cap llibre ha arreplegat els meus primers passos en esta vida, ni la meua primera caiguda amb bicicleta, ni la primera vegada que es va caure una dent,… així que m'agradaria viatjar per a arreplegar aquells moments i poder tindre el meu propi testimoni.

Amb el temps s'oblida o s'aprén?

Quan recorde aquella cançó es formen en el meu cap records d'aquells tres meravellosos dies, cada un amb la seua història. Encara recorde la primera vegada que vaig escoltar eixa cançó, aquell 24 de novembre. Durant la cançó era a mi, a la que tota la gent miraria. Vaig creuar la porta i vaig caminar pel llarg corredor fins a trobar-me amb ell, que com sempre, em va rebre amb un somriure. Però la música va acabar i va començar el llarg silenci només interromput per l'eco de les paraules del sacerdot. Després, en el restaurant tot van ser rialles i balls. Però la felicitat va durar poc, la veritat és, que Peter va ser molt poc original, ho vaig descobrir en el llit amb la seua secretària quan vaig tornar abans del meu viatge.

La segona vegada que vaig escoltar la cançó va ser quan em vaig casar amb Charles. El meu segon marit va ser més creatiu, m'enganyava amb la meua germana. Però clar ell em va fer dubtar, em va cridar boja quan vaig desconfiar d'ella. Així que m'ho va posar un poc més difícil el que va fer més interessant l'engany.

Però la tercera vegada que vaig caminar pel corredor del jutjat escoltant aquella cançó va ser, amb diferència, la que més va valdre la pena. Harry va ser el millor. Amb ell em vaig haver d'esforçar i recórrer a multitud de recursos: li vaig espiar, vaig manar que li seguiren, vaig registrar entre els seus documents… Però mai vaig trobar res, mai vaig trobar rastre de cap dona que es relacionara amb ell. Fins al dia del seu funeral, que vaig descobrir al seu amant, i no era precisament una dona, ja m'estranyava. Sens dubte, el meu preferit dels tres.

La més astuta en esta història? Crec que jo, tres marits, multitud d'amants i ningú em va descobrir.