lunes, 19 de abril de 2010

Amb el temps s'oblida o s'aprén?

Quan recorde aquella cançó es formen en el meu cap records d'aquells tres meravellosos dies, cada un amb la seua història. Encara recorde la primera vegada que vaig escoltar eixa cançó, aquell 24 de novembre. Durant la cançó era a mi, a la que tota la gent miraria. Vaig creuar la porta i vaig caminar pel llarg corredor fins a trobar-me amb ell, que com sempre, em va rebre amb un somriure. Però la música va acabar i va començar el llarg silenci només interromput per l'eco de les paraules del sacerdot. Després, en el restaurant tot van ser rialles i balls. Però la felicitat va durar poc, la veritat és, que Peter va ser molt poc original, ho vaig descobrir en el llit amb la seua secretària quan vaig tornar abans del meu viatge.

La segona vegada que vaig escoltar la cançó va ser quan em vaig casar amb Charles. El meu segon marit va ser més creatiu, m'enganyava amb la meua germana. Però clar ell em va fer dubtar, em va cridar boja quan vaig desconfiar d'ella. Així que m'ho va posar un poc més difícil el que va fer més interessant l'engany.

Però la tercera vegada que vaig caminar pel corredor del jutjat escoltant aquella cançó va ser, amb diferència, la que més va valdre la pena. Harry va ser el millor. Amb ell em vaig haver d'esforçar i recórrer a multitud de recursos: li vaig espiar, vaig manar que li seguiren, vaig registrar entre els seus documents… Però mai vaig trobar res, mai vaig trobar rastre de cap dona que es relacionara amb ell. Fins al dia del seu funeral, que vaig descobrir al seu amant, i no era precisament una dona, ja m'estranyava. Sens dubte, el meu preferit dels tres.

La més astuta en esta història? Crec que jo, tres marits, multitud d'amants i ningú em va descobrir.

1 comentario:

  1. ¿Por que se me había escapado éste? cada día me sorprende más la agudeza de tus textos. Realmente... lo petan.

    ResponderEliminar